CONCLUSIONS

L’objectiu d’aquest treball era que, a partir de la resolució d’un problema sorgit de les necessitats de l’alumnat, i mitjançant l’ús de les TIC amb una metodologia de fonamentació constructivista, aconseguir un veritable aprenenatge significatiu.

D’una banda, m’agradaria destacar el paper que han adquirit les TIC en aquest projecte com a mediadores per a construir aprenentatge, a la vegada que destacar el seu paper motivador i funcional; tot i que, val a dir que la tecnologia per sí sola no pot canviar l’educació, sinó en combinació amb un aprenentatge significatiu que porti als alumnes a un novell profund de pensament. Així doncs, juntament amb una metodologia que ha partit de l’interès de l’alumnat, que ha potenciat una construcció activa i intencional de coneixement tenint en compte quin era el punt de partida (coneixemens previs), que ha propiciat un aprenentatge a partir de la cerca activa, de la curiositat i l’interès, de l’experimentació, la manipulació i la creació, s’ha assolit un veritable aprenetatge significatiu. I, consegüentment, s’ha donat un canvi conceptual en l’alumnat i, com no, en els docents participants.

Quan a l’alumnat, els nois i noies a partir del treball autònom i del paper orientadors de les docents, de les activitats realitzades, del treball de cerca, de la reflexió, valoració i anàlisi, el treball realitzat ha suposat una construcció de coneixement i, per tant, un aprenentatge significatiu dels continguts treballats, el qual ha estat fruit d’un canvi conceptual que ha dut, partint dels coneixements previs que tenien, a la representació d’un model mental més ric, exposat a l’avaluació (punt 6 i 7).

I com pot suposar als docents aquesta tasca un aprenentatge significatiu? Doncs perquè la mateixa dinàmica i metodologia emprada per a resoldre un problema, tot partint de les necessitats de l’alumnat i dels propis coneixements previs, ens ha fet plantejar un seguit de qüestions o ens ha obligat a plantejar-nos un problema, comprendre’l, analitzar la seva estructura i les seves variables, i remetre’ns als nostres coneixements previs al respecte per tal d’iniciar un procés de resolució.

Així doncs, per a nosaltres, també va suposar un problema el disseny d’un projecte que, a partir d’unes necessitats reals o problema significactiu per l’alumnat i fent ús de les TIC, s’aconseguís un aprenentatge significatiu. D’entrada vam haver de partir dels nostres coneixements previs (quines TIC emprar, domini i ús de les TIC triades, metodologia de treball pròpia....) i d’una representació mental del mateix problema. Posteriorment vam haver de pensar en una metodologia de treball més activa i constructiva, en el disseny de les activitats que tinguessin en compte aquesta metodologia en combinació amb les TIC, els espais, les variables a tenir en compte...; o sigui, el disseny en sí va suposar una manipulació activa d’aquesta representació mental del problema per tal d’arribar a una solució i dissenyar un projecte que ajudés a l’alumnat en el seu procés d’aprenetatge i en la resolució del problema de partença.

Finalment, m‘agradaria poder destacar la importància d’anar introduint progressivament l’ús de les TIC en la quotidianitat dels centres, de les diferents matèries i assignatures per tal de poder fer un ensenyament i una educació de qualitat, ajustat a les necessitats dels nostres alumnes i a les necessitats d’una societat en constant canvi i evolució. Cal que l’escola canvïi i s’hi adeqüi, que aprofiti els nous talents, habilitats i qualitats que molts dels nostres nois i noies manifesten i que no acaben d’aflorar i de desenvolupar-se amb la metodologia emprada als centres educatius, doncs sovint als centres no en treiem totes les possibilitats que ens ofereixenles TIC perquè ens neguitegem per assolir els objectius de les diferents unitats dels llibres de text.

Penso que és imprescindible, a la vegada, una adequada i ajustada formació del professorat en l’ús de les TIC en combinació amb metodologies que afavoreixin una construcció significativa del coneixement. A la vegada, aquesta formació quedarà en el buit sió es dóna per part dels docents una revisisó de les pròpies actituds, de les nostres pors, reticències al canvi i prejudicis per tal que l’escola, la societat, la tecnologia i la ciència avancin totes a una i formin veritablement part del mateix teixit.

APRENENTATGE SIGNIFICATIU: MAPA CONCEPTUAL DE L'ACTIVITAT

DISSENY DE L'ACTIVITAT

2. Disseny de l’activitat

a) Títol de l’activitat
Podem estar sempre “connectats”?
b) Agents personals	c) tecnologia mediadora
Els aprenents: alumnes de la classe de cinquè de primària d’un Institut-escola d’un municipi del Baix Camp, municipi que acull molta immigració. La mediadora: tutora de l’aula, amb el suport de la coordinadora d’informàtica i jo.	Recursos TIC: ordinador, correu electrònic, càmera de fotografiar, i pissarra digital. Programari TIC: Microsoft office (word, power-point)
c) Descripció del problema de partença
Aprofitant que a l’àrea de llengua catalana es treballarà la tipologia textual de la carta, i coincidint amb la marxa d’un company de l’aula cap a una altra comunitat autònoma, al qual hi tenien molt afecte, es treballa amb l’alumnat la possibilitat de poder estar “sempre connectats” (mantenir el contacte) amb aquest alumne mitjançant l’ús del correu electrònic, de manera que s’aprofitaria aquest recurs per treballar la carta. A la vegada s’aprofitaria aquest recurs per poder adjuntar imatges/fotografies (del grup d’alumnes, del centre...) i per  enviar-li un power point a mode de felicitació nadalenca, emprant la llengua catalana com a vehicular. El nivell de domini d’aquest alumnat davant les TIC és just, donat que molts alumnes no disposen d’ordinador a casa; coneixen el processador de textos Microsoft Word, saben navegar o cercar pàgines web per internet, coneixen mínimament l’ús del correu electrònic (desconeixen com adjunar imatges i documents) i desconeixen com treballar amb el programa power-point.
d) Tipus de problema segons Jonassen
És un problema estructurat,  de complexitat variable i ben situat. ·         ESTRUCTURACIÓ: Tot i que d’entrada parteix d’una situació quotidiana sobre la qual cal prendre decisions (com connectar amb l’antic company d’aula), considerarem el problema ben estructurat doncs d’una banda, les alternatives a la qüestió plantejda són limitades; a més a més, requereix un nombre limitat de regles i principis organitzats de manera previsible i prescriptible (saber l’estructura d’una carta, saber adjuntar documents a un correu, els passos per elaborar un power-point); a més a més planteja un objectiu ben marcat i conegut pels participants; l’estat inicial està ben definit (queda clar els objectius a assolir: posar-nos en contacte amb l’alumne mitjançant el correu electrònic, enviant-li una carta, imatges i un power-point), i té un procés de solució prescrit (les fases per les quals anirem passant en el procés d’ensenyament-aprenentatge: primer l’elaboració de la carta, establint l’estructura a seguir; a continuació trancriure-la mitjançant el word, l’enviarem per correu electrònic, juntament amb imatges; i finalment s’elaborarà i enviarà per correu la felicitació nadalenca en presentació power- point). De tota manera, en l’elaboració del power point, penso que el problema seria menys estructurat, doncs el nombre de solucions i possibilitats són infinites. ·         COMPLEXITAT: d’entrada, el grau de complexitat sembla baix; però  per a alguns alumnes el problema sembla ser força complex doncs no saben què posar i que no posar a la carta, sobre quin tema escriure, quina mena d’imatges ha de contemplar la felicitació nadalenca al power-point... Hi havia força variables a tenir en comte (grau de relació i vincle, estat emocional del moment, expectatives diferents...).  Per tant, la complexitat del problema entenc que seria variable: complex per alguns alumnes i més senzill per d’altres. ·         ESPECIFICITAT DE CAMP: és un problema ben situat, doncs treballarà un tema que es troba dins un context concret, és un tema proper a l’alumnat i està basat en les seves necessitats TIPUS DE PROBLEMA (Jonassen): Penso que es reflecteixen dues classes de problema: ·         problema en que s’usen regles: hi ha un propòsit o objectiu clar i sobretot, i té una solució concreta amb múltiples vies de solució i regles que porten a aquesta solució, sobretot pel que fa a la recerca d’imatges per internet per construir el power-point, doncs l’alumnat utilitza estratègies de recerca prèviament planejades a l’aula. A la vegada, cal seguir un procediment  (regles) per assolir la solució (com escriure una carta amb word, com guardar els documents en carpetes, com enviar e-mails, com crear un power-point...), l’estructura del qual és clara. Així doncs, la resolució del problema implica un procés procedimental restringit per unes normes i principis que, seleccionades i aplicades, ens portaran a una resposta correcta i restringida. ·         problema de presa de decisions: el punt de partida és una situació quotidiana (com connectar amb un amic) la qual planteja diferents alternatives (en el nostre cas poques) i cal valorar la més ajustada a les possibilitats del col·lectiu d’alumnes. Un cop concretat el mitjà de contacte (la carta), tant a l’hora de redactar-la com a l’hora de decidir el contingut del missatge al power-point (tot i que aquest en menys mesura), el nombre de solucions és limitada, però el nombre de factors que poden considerar-se a l’hora de decidir entre aquestes solucions (què escric i què no escric a la carta, quins hi temes vull reflectir i quins no, què vull transmetre-li....) són més complexos.
e) Com es planteja el problema?
Fa vora un mes que un company de l’aula va marxar a viure a una altra comunitat. Era un company força estimat per tots i el grup nota la seva absència. Molts d’ells manifesten trobar-lo a faltar i sempre el tenen present en el desenvolupament de les activitats i, sobretot, en els jocs de pati, doncs era un gran futbolista. A l’hora de llengua catalana, aprofitant el comentari d’un dels nens sobre el company que ha marxat, la tutora els pregunta com es senten, si el troben a faltar...; molts d’ells mostraven desànim, doncs donaven l’amistat i el contacte per perdut, doncs “físicament” ja no es veien ni tenien relació alguna. La tutora els planteja la pregunta sobre si es possible mantenir l’amistat tot i la distància, i si els agradaria mantenir contacte amb ell i, en conclusió, “Podem estar sempre connectats?”, utilitzant amb un doble sentit la paraula connexió: d’una banda el fet de poder mantenir el vincle afectiu i per l’altra el fet d’utilitzar la connexió a la xarxa quan la relació física no és possible. Molts dels alumnes van dir que sí, i es va aprofitar per fer una pluja d’idees a la qúestió “i què farieu, doncs, per poder estar connectats amb el company?”. De les respostes resultants, es va coincidir en què era la carta la manera de poder comunicar-se amb ell, però com que no es disposava de la seva adreça i, a més a més, trigaria força a ser rebuda, van valorar que potser seria més útil enviar-li la carta per correu electrònic. La tutora va aprofitar aquesta situació per poder començar a treballar la unitat on la tipologia textual a treballar és la carta. Així, doncs, aquesta coincidència va servir per introduir la proposta de treball: que cada alumne li pugui  enviar una carta al company fent ús del correu electrònic, amb la possibilitat de poder adjuntar imatges al text elaborat. Un altre alumne va proposar que, en motiu de l’arribada de les festes Nadalenques, poder-li enviar una postal de Nadal feta per els propis alumnes. A proposta de la tutora (“i què us semblaria poder dissenyar-la nosaltres mateixos i enviar-la també per correu electrònic, fent servir un programa informàtic?”). La resposta de l’alumnat va ser unànim i es va consensuar que, per grups de 4, se li enviaria una felicitació de Nadal, però en lloc de ser en el format paper tradicional, li enviarien un power-point més personalitzat. L’alumnat ha viscut la proposta com a molt engrescadora; estan molt motivats i il·lusionats i fins i tot alguns d’ells ja han començat a escriure una carta a casa, i l’han portat a la tutora sense haver encara començat a treballar la unitat.
f) Context de l’activitat
El grup classe està format per 24 alumnes. Tot i que en cada curs i matèria han treballat a les TIC (activitats J-CLIC de reforç dels aprenentatges, amb les activitats de la pàgina de l’Edu-365, cerca d’informació i imatges per internet per l’elaboració de projectes), el nivell de domini d’aquest alumnat davant les TIC és just, donat que molts alumnes no disposen d’ordinador a casa; tot i així, coneixen el processador de textos Microsoft Word, saben navegar o cercar pàgines web per internet i desconeixen com treballar amb el programa power-point. Com que molts d’ells no disposen de correu electrònic, també desconeixen com adjuntar documents i imatges. L’activitat es treballarà tant a l’aula ordinària com a l’aula d’informàtica ·     Aula ordinària: Inicialment, a l’aula treballaran l’estructura de la carta (encapçalament, salutació/presentació, cos, acomiadament), i s’elaborarà la carta per escrit. Quan al power point, es decidirà entre tots l’estructura a seguir, tot i que les imatges i el text les decidirà i escollirà cada grup lliurement, orientats per la tutora. ·     Aula d’informàtica: A l’aula d’informatica, es redactarà la carta amb el processador de textos word. Cada alumne guardarà la carta amb el seu nom a la carpeta del seu curs. Apendran a crear un compte de correu/usuari al xtec; aprendran a adjuntar documents i imatges i finalment, li enviaran el correu al company. Quan a l’elaboració del power point, i dins l’horari fixat per a cada curs d’assistencia a l’aula d’informàtica, la coordinadora d’informàtica explicarà a l’alumnat en què consisteix el programa power-point, els explicarà el funcionament bàsic i els orientarà en la creació final. Es treballarà la cerca d’imatges per la web, guardar-les en una carpeta que dugui el nom del grup i afegir-les al power.
g) Característiques dels aprenents
Són un grup de 24 alumnes, 13 noies i 11 nois. Bona part de l’alumnat és castellano parlant, i mostren una baixa motivació per l’aprenentatge i ús de la llengua catalana, tot i que el saben parlar. El grau de cohesió entre ells és bo; tenen un fort sentit de l’amistat, tot i les diferències i petits conflictes que poden sorgir en moments puntuals. Solen estar força motivats envers els nous aprenentatges i s’engresquen especialment amb qualsevol activitat que sigui diferent, i més si la idea ha sortit d'ells. A nivell comunicatiu, són alumnes amb una gran potencial acadèmic i un gran potencial comunicatiu i expressiu, sobretot pel que fa a la manifestació de les seves emocions i sentiments, aspecte que s’aprofitarà perquè els alumnes ho reflecteixin, si volen i ho creuen oportú, a la carta. Són alumnes procedents de diferents cultures, doncs moltes de les famílies del municipi són immigrants. El municipi es caracteritza per ser una zona de pas per a moltes famílies, la qual cosa potencia que el flux migratori sempre estigui en constant moviment, i sobretot ara en època de crisi. La conseqüència immediata que se’n deriva és que molts alumnes estan en situació “provisional” al centre. Quan als coneixement de les TIC és just, originat per una manca de reforç fora de l’escola, doncs bona part d’ells no tenen ni ordinador ni connexió a internet a les llars.
h) Competències bàsiques a assolir
Competència lingüística: Coneixement del llenguatge específic propi de les TIC (web,e-mail, google, power-point, word...), necessari en la resolució de situacions d’ensenyament- aprenentatge i problemes quotidians; comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos en llengua catalana per expressar raonaments, arguments i opinions. Competènca d’autonomia i iniciativa personal: potenciar la iniciativa en la planificació, presa de decisions, organització i assumpció de responsabilitats, a la vegada que l’autonomia i l’autoconfiança en la presa de postures sobre els problemes i les possibles solucions Tractament de la informació i competència digital: Útilitzar es TIC  per la recerca d’informació, per a l’elaboració de tasques i presentació de treballs (ser capaç de comunicar la informació i els coneixements adquirits emprant diferents llenguatges i amb l’ús de les TIC; seleccionar, processar i gestionar  informació, generant produccions responsables i creatives; esdevenir persones autònomes, eficaces, responsables, crítiques i reflexives en la selecció, tractament i utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies) Competència d’aprendre a aprendre: ser capaç de disposar d’un sentiment de competència personal basat en el desenvolupament d’actituds, la motivació, la confiança en un mateix i el gust per aprendrer; saber cercar i obtenir informació i transformar-la en coneixement propi; identificació i resolució de problemes, plantejar-se bones preguntes i aprendre amb els altres (projecte); adquirir una flexibilitat mental necessària per un aprenentatge crític i una progressiva autonomia en la regulació i orientació de l’activitat.
i) Objectius
- Utilitzar la llengua catalana com a llengua vehicular dels aprenentatges. - Realitzar produccions escrites pròpies (la carta), amb coherència i amb correcció ortogràfica, lèxica i gramatical. - Utilitzar les TIC per tractar la informació i realitzar activitats. - Adquirir destreses associades amb l’ús autònom de les TIC. - Conèixer el processador de textos word i les seves possibilitats i opcions. - Saber cercar informació/imatges per internet a partir d’uns criteris o obejctius de cerca. - Saber gestionar i seleccionar els continguts de la informació cercada. - Iniciar-se en l’us del correu web i del programa power-point. - Adquirir hàbits de treball individual i en equip, desenvolupant actituds de cooperació i presa de decisions consesuada. - Esforçar-se per millorar i aprendre, superar les pròpies dificultat i adquirir autonomia - Participar activament  a l’aula mostrant interès, creativitat i respecte a les aportacions, idees, opinions dels altres i i ritmes de treball diversos
j) Continguts
- Redacció de textos en català de diversa tipologia textual: la carta. - Característiques principals de la carta: estructura i continguts -  Aplicació de les regles ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques en la redacció i exposició dels  textos treballats. - Les TIC per tractar la informació i per a la realització d’activitats. - Ús del word en la redacció de textos i coneixement de les seves possibilitats - El correu electrònic: creació d’un compte i ús del correu. - La cerca d’informació per internet utilitzant el cercador Google. - El programa power-point: familiarització i elaboració.
k) Seqüència de les activitats
Es preveu que la temporització duri unes 3 setmanes, repartides en 8 sessions de 45 minuts i sessions d’una hora de durada. Es combinaran sessions setmanals pròpies de l’area de llengua amb sessions setmanals de la 6a hora en què l’alumnat acudeix a l’aula d’informàtica.  1a sessió (45 min): després de l’avaluació de coneixements previs, tant dels coneixements de la tipologia textual a treballar com de l’ús de les TIC, es treballarà a l’aula ordinària la carta i la seva estructura i se’n realitzarà la seva redacció. 2a sessió (45 min): Un cop finalitzada, a l’aula d’informàtica l’escriuran mitjançant el processador de textos word; en repassaran l’ortografia amb el corrector i treballaran les possibilitats que ofereix aquest programa (la tipologia de lletra, el format, les majúscules i minúscules...). I finalment aprendran a guardar el document dins la carpeta del seu curs (5è), en una carpeta nova creada per a aquesta activitat (el treball amb el processador de textos word també es reforça des d’altres àrees) 3a sessió (1hora): l’alumnat, amb la coordinadora d’informàtica, la tutora i jo com a suport, aprendran a crear un compte de correu electònic: es donaran d’alta com a usuaris d’una adreça de correu electrònic (Gmail), aprendran a familiaritzar-se amb les pestanyes de la pantalla, aprendran a adjuntar els documents i imatges en un correu. La coordinadora els ensenyarà a accedir a carpetes on es guarden les imatges per tal d’adjuntar aquelles que es seleccionin. Finalment, per tal que els alumnes entenguin la ruta i procés a seguir, realitzaran missatges de prova a adreces de familiars (germans, pares) o  entre ells mateixos,  per acabar enviant finalment el missatage  al company. El paper de la tutora i meu serà com a suport a aquells alumnes que més ho necessitin. 4a sessió (1hora): Els alumnes individualment, amb la tutora, jo i la coordinadora d’informàtica, comencen a  treballar a nivell bàsic amb el programa  power-point, tot treballant treballant l’escriptura, els diferents tipus de diapositives i els possibles efectes de presentació. El paper de la tutora i meu serà com a suport a aquells alumnes que més ho precisin. 5a sessió (45 min): l’alumnat, donat que en una sessió anterior van aprendre a adjuntar imatges, en aquest cas aprendran a importar-les al power, després d’haver-les guardat en una carpeta creada a tal efecte. Continuen també treballant l’escriptura i els possibles efectes de presentació. El paper de la tutora i meu serà com a suport a aquells alumnes que més ho precisin. 6a sessió (45 min):  Els alumnes establerts en grups de 4, per tal de fomentar el treball compartit i cooperatiu, amb la coordinadora d’informàtica i el suport de la tutora, comencen a treballar en la cerca d’imatges per internet per tal d’elaborar el power final. Utilitzen el cercador Google i visiten webs d’imatges (opció del Google en una de les pestanyes superiors). Aprendran a guardar-les, seguint el mateix procés que per guardar documents. 7a i 8a sessió (2 hores): Es dediquen aquestes dues sessions al treball cooperatiu de l’elaboració del power-point final. Prèviament, a l’aula ordinària per grups es treballa en el disseny del contingut del power a realitzar, tan a nivell escrit com gràfic. Cada grup fa un esboç d’allò que hi vol reflectir. Un cop a l’aula d’informàtica, els alumnes treballen en la cerca d’imatges i disseny del contingut del power final. L’última pàgina del power, adjuntarà dues fotografies: una dels 4 membres del grup i una altra de tot el grup classe.
l) Fonamentació psicopedagògica
La fonamentació psicopedagògica en què s’emmarca aquest projecte és pròpia d’un Model Constructivista, segons el qual l’alumne construeix el seu propi coneixment a partir de l’experiència directa, seguint els principis següents:  -          Funcional, doncs l’ús de les TIC s’empren per donar resposta a situacions o problemes quotidians, tant a nivell d’altres àrees a nivell escolar com en altres situacions fora del centre. -          Col·laboratiu: l’aprenentatge s’ha donat per interacció, tant de l’alumnat entre ells, com de l’alumnat amb el professor i com de l’alumnat amb les TIC, com de manera col·laborativa ja en el mateix procés de treball (treball en petit grup), doncs aprenen a prendre decisions de manera compartida, a consensuar criteris i a respectar les aportacions dels altres. -          Motivacional, fruit de la curiosiat, el desitg de saber i, sobretot, perquè l’activitat que realitzaran no es dóna en el buit, sinó que per a ells té una gran significació, doncs al partir. d’una situació real i propera a l’alumnat, s’incrementa el seu interès. -          Contextualitzat: Parteix d’una situació real i propera a l’alumnat, la qual fa que el treball dels continguts propis de l’area com de l’ús de les TIC tingui un sentit i significativitat. -          Construcció de coneixement: l’alumnat ha construit el coneixement a partir de l’experimentació directa; ha desenvolupat la seva tasca fins a l’elaboració del producte final: la carta i el power-point. -         Actiu i intecional: l’alumnat és el principal protagonista del procés d’ensenyament-aprenentatge. Per trobar una solució a la tasca a realitzar, investiga i cerca i infromació (imatges) intencionalment, experimenta i crea. L’activitat plantejada es centra en l’ús de les TIC en un projecte específic. Hem de tenir en compte que “ni la tecnologia per sí sola no pot canviar l’educació, sinó en combinació amb un aprenentatge significatiu que porti als alumnes a un novell profund de pensament; ni els mitjans per sí mateixos provoquen canvis significatius en l’educació ni  en els processos d’e-a. Per tant, l’ús de les TIC en l’àmbit educatiu ha de ser una eina, un suport que faciliti i ajudi el professorat a millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge, a la vegada que, emprada de manera productiva, promogui un aprenentatge significatiu entre l’alumnat; aquest aprenentatge serà un model mental que parteixi dels fenòmens manipulats i explorats amb els quals s’ha tingut contacte. Per tant, en el cas de l’activitat proposada, seran les TIC qui mediaran en aquest aprenentatge significatiu que perseguim.
m) Procediments i criteris d’avaluació
a) Criteris d’avaluació: - Utilitza la llengua catalana amb coherència i amb correcció ortogràfica, lèxica i gramatical. - Realitza produccions escrites pròpies (la carta). - Ha adquirit destreses associades amb l’ús autònom de les TIC. -          Coneix i comprén els procediments per treballar en el processador de textos word i les seves possibilitats i opcions. -          Sap cercar informació/imatges per internet a partir d’uns criteris o objectius de cerca. -          Sap gestionar i seleccionar els continguts de la informació cercada. -          Coneix l’us i possibilitats del correu web (obrir un compte,  crera missatges i enviar-los, adjuntar documents...). -          Utilitza el programa power-point i les seves possibilitats. - Mostra actituds de cooperació, presa de decisions consensuada i respecte en el treball en grup. - Mostra interés per la millora progresiva i afany de superació d’aquells aspectes personals i d’aprenentatge més costosos - S’esforça per millorar i aprendre, per superar les pròpies dificultat i adquirir autonomia - Participa activament a l’aula mostrant interès, creativitat i respecte a les aportacions, idees, opinions dels altres i i ritmes de treball diversos - Desenvolupa i adquireix hàbits de treballs i autònomia de manera progressiva. - Presenta la feina encomanada amb puntualitat. b) Procés d’avaluació Es farà una avaluació continuada al llarg de totes les sessions, per tal d’anar avaluant el procés d’aprenentatge dels alumnes, el grau de d’assoliment dels objectius i competències bàsiques i la resolució del problema plantejat i el producte elaborat (carta i power). D’aquesta manera podrem intervenir i fer les modificacions o ajustos necessaris per tal d’assolir les competències i objectius marcats. Avaluació inicial: avaluar els seus coneixements previs a partir del programari presentat (word, correu electrònic i power point) Avaluació formativa: serà mitjançant l’observació directa de la tutora del procés d’aprenentatge de l’alumnat i de les tasques a realitzar. Emprarà l’observació directa i en farà un registre de cada sessió, a partir d’un ítems elaborats per a aquesta fi, tant a nivell metodològic com dels productes a elaborar (guarda els documents en cada sessió finalitzada, sap cercar imatges...) com a nivell personal (treballa amb autonomia, demana sovint l’ajuda a la mestra o companys, compren el procés a seguir, mostra interès, sap treballar col·laborativament...). Avaluació sumativa: es tindrà en compte l’avaluació formativa i la qualitat del producte resultant d’aquesta pràctica: la carta, l’ús del correu electrònic i el power point.  c) Tipus d’avaluació: Autoavaluació: l’alumnat respondran a un seguit d’ítems referents al seu propis procés d’aprenentatge, tant a nivell individual com en grup. Heteroavaluació: la tutora i el coordinador d’informàtica avaluaran l’alumnat seguint el procés desenvolupat (avaluació inicial, formativa i sumativa).

I ARA A L'AULA D'INFORMÀTICA MUNTANT EL POWER!