CONCLUSIONS

L’objectiu d’aquest treball era que, a partir de la resolució d’un problema sorgit de les necessitats de l’alumnat, i mitjançant l’ús de les TIC amb una metodologia de fonamentació constructivista, aconseguir un veritable aprenenatge significatiu.

D’una banda, m’agradaria destacar el paper que han adquirit les TIC en aquest projecte com a mediadores per a construir aprenentatge, a la vegada que destacar el seu paper motivador i funcional; tot i que, val a dir que la tecnologia per sí sola no pot canviar l’educació, sinó en combinació amb un aprenentatge significatiu que porti als alumnes a un novell profund de pensament. Així doncs, juntament amb una metodologia que ha partit de l’interès de l’alumnat, que ha potenciat una construcció activa i intencional de coneixement tenint en compte quin era el punt de partida (coneixemens previs), que ha propiciat un aprenentatge a partir de la cerca activa, de la curiositat i l’interès, de l’experimentació, la manipulació i la creació, s’ha assolit un veritable aprenetatge significatiu. I, consegüentment, s’ha donat un canvi conceptual en l’alumnat i, com no, en els docents participants.

Quan a l’alumnat, els nois i noies a partir del treball autònom i del paper orientadors de les docents, de les activitats realitzades, del treball de cerca, de la reflexió, valoració i anàlisi, el treball realitzat ha suposat una construcció de coneixement i, per tant, un aprenentatge significatiu dels continguts treballats, el qual ha estat fruit d’un canvi conceptual que ha dut, partint dels coneixements previs que tenien, a la representació d’un model mental més ric, exposat a l’avaluació (punt 6 i 7).

I com pot suposar als docents aquesta tasca un aprenentatge significatiu? Doncs perquè la mateixa dinàmica i metodologia emprada per a resoldre un problema, tot partint de les necessitats de l’alumnat i dels propis coneixements previs, ens ha fet plantejar un seguit de qüestions o ens ha obligat a plantejar-nos un problema, comprendre’l, analitzar la seva estructura i les seves variables, i remetre’ns als nostres coneixements previs al respecte per tal d’iniciar un procés de resolució.

Així doncs, per a nosaltres, també va suposar un problema el disseny d’un projecte que, a partir d’unes necessitats reals o problema significactiu per l’alumnat i fent ús de les TIC, s’aconseguís un aprenentatge significatiu. D’entrada vam haver de partir dels nostres coneixements previs (quines TIC emprar, domini i ús de les TIC triades, metodologia de treball pròpia....) i d’una representació mental del mateix problema. Posteriorment vam haver de pensar en una metodologia de treball més activa i constructiva, en el disseny de les activitats que tinguessin en compte aquesta metodologia en combinació amb les TIC, els espais, les variables a tenir en compte...; o sigui, el disseny en sí va suposar una manipulació activa d’aquesta representació mental del problema per tal d’arribar a una solució i dissenyar un projecte que ajudés a l’alumnat en el seu procés d’aprenetatge i en la resolució del problema de partença.

Finalment, m‘agradaria poder destacar la importància d’anar introduint progressivament l’ús de les TIC en la quotidianitat dels centres, de les diferents matèries i assignatures per tal de poder fer un ensenyament i una educació de qualitat, ajustat a les necessitats dels nostres alumnes i a les necessitats d’una societat en constant canvi i evolució. Cal que l’escola canvïi i s’hi adeqüi, que aprofiti els nous talents, habilitats i qualitats que molts dels nostres nois i noies manifesten i que no acaben d’aflorar i de desenvolupar-se amb la metodologia emprada als centres educatius, doncs sovint als centres no en treiem totes les possibilitats que ens ofereixenles TIC perquè ens neguitegem per assolir els objectius de les diferents unitats dels llibres de text.

Penso que és imprescindible, a la vegada, una adequada i ajustada formació del professorat en l’ús de les TIC en combinació amb metodologies que afavoreixin una construcció significativa del coneixement. A la vegada, aquesta formació quedarà en el buit sió es dóna per part dels docents una revisisó de les pròpies actituds, de les nostres pors, reticències al canvi i prejudicis per tal que l’escola, la societat, la tecnologia i la ciència avancin totes a una i formin veritablement part del mateix teixit.